26 d'Abril de 2024

• Mapa Web
•     
• Contacte
•     
• Castellà
•     
• Valencià
• 

HISTÒRIA – ANTECEDENTS

UN MIL•LENNI D’ENGINYERIA HIDRÀULICA A LA CIUTAT

Davall el sòl de València encara hi ha alguns canals fora d’ús, resultat d’inenarrables actuacions hidràuliques efectuades des de la fundació de la ciutat. Soterrades als sediments del Túria, queden les ruïnes d’alguns albellons i séquies romanes, abandonats abans de l’arribada de l’Islam. Es conserven, a vegades en actiu, els canals oberts pels musulmans per a irrigar i sanejar la ciutat i el seu entorn agrícola. Hi ha a més albellons i séquies excavades en el temps de la conquesta cristiana, restes de les obres i reformes empreses per la Junta de Murs i Valls entre els segles XIV i XVIII i albellons planejats durant el huit-cents en projectes d’eixamplament i reforma de la ciutat.

ANTECEDENTS HISTÒRICS

València va comptar, des de la seua fundació romana, l’any 138 aC, amb un servici d’aigua que arribava a través d’un aqüeducte, els restes del qual s’han localitzat al llarg dels carrers del Brasil, Quart i Cavallers, fins a l’entorn de la Seu. També disposava d’un senzill clavegueram.

Al segle X, després de les invasions visigòtiques i àrabs, el servici d’aigües es reorganitza comptant amb un element nou: les séquies de l’horta i en particular la séquia de na Rovella, la séquia mare de la ciutat, com l’anomenaven els àrabs, que penetrava fins a la mesquita major i regava els horts i jardins, els banys, etc. Però l’aigua per a beure provenia de pous. El sanejament també es va organitzar amb albellons que acabaven al fossat de les muralles o vall vell. Este fossat tenia dos ramals, un per la vora del riu i un altre per l’actual plaça del Mercat, carrer de les Barques i Pintor Sorolla, que s’ajuntaven al Parterre. D’allí, s’allunyava de la ciutat l’aigua residual a través d’una séquia, el vall, que portava l’aigua a la desembocadura del Túria, a la partida de la Punta.

Amb la conquesta cristiana es va produir un creixement espectacular de la ciutat i va ser necessari ampliar la muralla al recinte que actualment es denomina ronda interior. El vall vell va quedar convertit en simple clavegueram i es va fer una nou fossat, vall nou, pel sud, al llarg dels actuals carrers de Guillem de Castro i Colón. El vall nou acabava en l’esmentat vall.

Totes estes obres hidràuliques i defensives, és a dir, les muralles, els fossats i el clavegueram, així com les baranes del riu Túria, que defenien València de les inundacions, van ser obra de la Junta de Murs i Valls, creada l’any 1358.

Xarxa de séquies i col•lectors sobre el plànol del pare Tosca.